Per a mi l'Evarist va ser un Gran Amic de la Riba i això és el que hem perdut. Amic dels infants, dels vells, dels joves, dels adults... amic de tothom. L'Evarist practicava una cosa que no s'estila ara, la de procurar d'entendre's amb tothom. Se el que li dolien les picabaralles actuals entre la gent i entre les entitats de la Riba. Ell treballava sense ànim de protagonista, compromès amb la tasca, a fer pel poble estimat, i abocant-s'hi de forma incondicional. Segurament que va errar en més d'una ocasió, perquè d'homes és errar, però el que és segur és que mai va fer cap actuació en pro de la Riba en funció del seu propi interès. Costarà d'haver-hi, si és que es repeteix, un personatge igual en la nostra història. Però no vull estendre'm en afalacs que el propi Evarist en vida rebutjava.
Amics de la Riba, sens dubte, era l'entitat més estimada per ell, ja què en fou cofundador fa més de 50 anys, però ell també ha estat d'El Brugent, de l'Agrupació de Defensa Forestal, dels Voluntaris Forestals, de la Comissió Municipal del Museu del paper. Va treballar en les Miscel·lànies, per la biblioteca, en la catalogació i ordenació de l'arxiu municipal, etc. I moltes més coses que es faria llarg d'enumerar. Hores i hores esmerçades pel bé del nostre poble.
Fou nomenat fill adoptiu de la Riba el 17 de març de 1988.
Us apuntaré una poesia que va escriure en la Nadala d'aquestes últimes festes:
Amics de la Riba, sens dubte, era l'entitat més estimada per ell, ja què en fou cofundador fa més de 50 anys, però ell també ha estat d'El Brugent, de l'Agrupació de Defensa Forestal, dels Voluntaris Forestals, de la Comissió Municipal del Museu del paper. Va treballar en les Miscel·lànies, per la biblioteca, en la catalogació i ordenació de l'arxiu municipal, etc. I moltes més coses que es faria llarg d'enumerar. Hores i hores esmerçades pel bé del nostre poble.
Fou nomenat fill adoptiu de la Riba el 17 de març de 1988.
Us apuntaré una poesia que va escriure en la Nadala d'aquestes últimes festes:
"Voldria ser tant petit
tan petit voldria ser,
que quan m'hagués adormit
un Àngel vora el meu llit
el pessebre hi pogués fer.
I al deixondir-me al matí
voldria trobar-lo igual
la Verge vora el portal
i a sa falda el fill Diví.
El meu somni de Nadal!
Sense somni ni Poratl
ni el ressò del tamborí
avui, ja enllà del meu camí
enyoro els cants de Nadal,
aquell meu Nadal d'ahir."
tan petit voldria ser,
que quan m'hagués adormit
un Àngel vora el meu llit
el pessebre hi pogués fer.
I al deixondir-me al matí
voldria trobar-lo igual
la Verge vora el portal
i a sa falda el fill Diví.
El meu somni de Nadal!
Sense somni ni Poratl
ni el ressò del tamborí
avui, ja enllà del meu camí
enyoro els cants de Nadal,
aquell meu Nadal d'ahir."
Per la meva part estic molt content d'haver col·laborat amb l'Evarist durant més de vint anys, per l'enriquidor que ha estat treballar al seu costat. Sóc conscient de l'estima i l'afecte que em tenia i que de segur, a vegades, per la meva part no vaig saber de correspondre-l'hi o d'estar a la seva alçada, però d'ell em queda una petjada que per molts anys que visqui no se m'esborrarà.
La vida continua, aquesta terra ahir habitada pels nostres avis i que avui ens sembla que és nostra, demà els nostres descendents heretaran. Tot canvia i es trasmuda, el pas dels anys és inexorable. Quan l'Evarist va néixer molts de nosaltres no hi érem encara. Per llei natural de la vida, ell que ens va veure en bolcalls quan ja era adult, ara a nosaltres ens tocava d'acompanyar-lo en l'últim adéu.
Reconforta, als familiars i als amics, aquesta mostra d'avui d'afecte i estima del poble de la Riba vers el qui en fou fill adoptiu. El seu esforç, de dedicació i treball vers el poble que estimava, es veu de nou recompensat.
Evarist, adéu-siau. Sempre sereu al nostre record.
La vida continua, aquesta terra ahir habitada pels nostres avis i que avui ens sembla que és nostra, demà els nostres descendents heretaran. Tot canvia i es trasmuda, el pas dels anys és inexorable. Quan l'Evarist va néixer molts de nosaltres no hi érem encara. Per llei natural de la vida, ell que ens va veure en bolcalls quan ja era adult, ara a nosaltres ens tocava d'acompanyar-lo en l'últim adéu.
Reconforta, als familiars i als amics, aquesta mostra d'avui d'afecte i estima del poble de la Riba vers el qui en fou fill adoptiu. El seu esforç, de dedicació i treball vers el poble que estimava, es veu de nou recompensat.
Evarist, adéu-siau. Sempre sereu al nostre record.
(Text llegit en l'acte que es féu en el cementiri el dia 27 de febrer del 2000)
